Dia -1: Perdo el gust, i em noto la cara extranya, pero no li dono masa mes importancia, ja que em penso que es un efecte secundari del relaxant musuclar pel mal de coll.

Dia 0: (divendres 22 de setembre) Pel mati quan vaig a fer-em les radiografies que m;havia dmanat el metge pel coll, m;adono que ticn l acara parlaitzada. Aixi que al tornar vaig al metge de familia, que m'envia directament a urgencies. Al hospital despres de llargues epsres i varies proves, entre d'altres un TAC (degut al dolor cervical/coll/clatell), els metjes descarten qualsevol relacio entre el coll i la paralisis. D'aquesta manera em diagotiquen la Paralisis de Bell. La doctora em recepta dos medicaments, ni que NO m'adverteix de la importancia de pendramels en menys de 24h. Tambe em recomena les cures per l'ull: gotes pel dia, lubricant per la nit mes parxe (pero no m'explica com ficar-lo).

Dia 1: No he pogut dormri masa per la nit, entr el mal de coll i el ull que no es tanca. Teoricament em tenai que tancar el ull amb una gasa i esperaddrap, pero TOTES les proves que feia s'obria el ull. Sembla que puc morue la parpella del ull afectat una mica, 1 mm mes o menys.

Dia 2: Tampoc he pogut dormir, ja que vaig ser incaps de enganxar-me la parpella amb el esparadrap per que nl s'obris. En la cara tot segueix igual, ni que em sembla que la parpelal es velluga una mica mes, potser 1.5 mm. Evidenemnt, es una observacio subjectiva, i sense cap credivilitat. Igualment la doctora m'ha dit que no vol dir.

Dia 3 i 4: Comenso a dormir millor, el mal de coll comensa a baixar, i segueixo sense poder tancar el ull, aixi que per dormir emtanco el ull amb la ma, i despres ja es queda tancat (tots els metges em segueixen dient que me´l tapi, pero soc incapaç).

Dijous 5 d'octubre: les uniques millores es el ull que sembla que cada dia es mogui una mica mes. Vaig al matge a tarragona. Sobre la apralisis no em diu res nous, excepte que potser es per un cop de fred. Pel coll, que em segueix fent mal sobretto per les nits i no em deixa dormir, em dona drogues mes fortes: ibuprofeno i myolastant. I em fa anar a rehavilitacio, i al neuroleg.

Dilluns 9 d'octubre: vaig al traumatolec pel mal de coll, ni que gracies a les drogues que em va recerptar el metge de capcelera, el dolor ja ha desaparegut, i ara noems ticn molesties. Ja dormo tota la nit sense despertar-me. Dilluns tarda me´n adono que se'm comensa a aixecar la cella.

Dimarts 10 d'octubre: vaig al fisioterapia (per al rehabilitacio), em diu que si que enecssito rehabilitaci pel collm ja que encara ho tinc molt contracturat i ja porto molt de temps, i aj que hi vaig, em faran fer rehavilitacio per la paralisis de bell. El mateix dimarts per la tarda comenso amb les rehabilitacions. Per la cara em fa fer 2 series ed 10 repeticions de: intentar aixecar les selles, intentar tancar els ulls (per separat), i intentar somriure.

Dimecres 11 d'octubre: cada dia guanyo uan mcai mes de movilitat. Avui sembla que ja puc somriure una mica, i que es mou una mcia les galtes i el moflete. Torno a anar a rehabilitacio per la cara (mateixos exercicis).

Dijous 12 d'octubre: sembla que ja puc moure tota la cara, pero evidenemnt encara no es mou al 100%. Segurament esta al 50%: puc aixecar les celles pero no es veuen arruges al fron, puc somriure, pero encara no simetric, etc etc. Ja puc tencar el ull (fent forsa), ni que segueix sense seguir el ull dret quan parpadeixo. Descans de rehabilitacio.

Divendres 13 d'octubre (uala, era divendres 13 i no me'n vaig doanr compte): cada dia les expresions facials guanyen mes movilitat, i ja sem comencen a verue arrugues (aixo no se si es bo o dolent). A rehabilitacio apart dels exercicis dels dies anteriors, em fa fer un nou exercici: intentar unflar les galtes amb aire (intentant mantenit al boca tancada), em costa molt de fer, pero tenint en compte que al principi era imposible, es veu clarament la millora.